…………..
Deixeu-me complementar, i barrejar, les idees que us he exposat en la primera part d’aquest article amb algunes de les que ens va aportar en Joan Subirats, Catedràtic de Ciència Política de la UAB, durant la seva xerrada a l’Escola i que també ha exposat en el seu article al Pais de fa dos dies.
- Subirats ens diu que Internet no és un “martell” que ens permet fer el mateix que fèiem abans però més ràpid i millor, sinó que Internet és un nou país amb noves regles, noves lleis, noves relacions de poder i noves maneres d’actuar.
- Ens diu també que els partits polítics han viscut d’intermediar i controlar mentre que Internet ve a transformar -quan no, suprimir- aquestes relacions. Cal recordar els trasbalsaments que ha significat Internet per agències de viatges, oficines bancàries o llibreries?
- De la mateixa manera que les agències de viatges, també els partits han de replantejar-se el seu paper en la societat perquè ara el militant, el simpatitzant, el votant han deixat de ser individus passius al que s’ha de aconseguir portar a votar cada x temps per a passar a ser individus actius que poden difondre les seves idees públicament i que poden, a més, arrossegar una quantitat important de persones cap a les seves posicions.
- Els partits seguiran sent necessaris com a aglutinadors de voluntats i objectius -al cap de vall, els humans som animals socials-.
- Però els caldrà modificar la seva cultura, la seva organització i la seva forma de fer si volen ser capaços de continuar aglutinant unes persones que tenen ganes, perquè en tenen les eines, de participar en les decisions dia a dia -everyday makers com els anomena en Subirats-.
- Subirats diu també en el seu article que “el repte dels partits torna a ser l’aprenentatge de formar part del moviment de renovació de la política sense pretendre representar-lo ni capitalitzar-lo, sinó aprenent a ser-ne reraguarda”.
- Aquesta realitat trenca absolutament l’status quo actual segons el que, entre Congrés i congrés del partit -teòricament cada 3 anys, però sovint allargats fins a 4-, és un reduït grup de persones el que pren les decisions. Ara hi ha eines perquè tothom expressi, en qualsevol moment, la seva opinió sobre qualsevol tema i ja no és acceptable que no s’utilitzin les eines i que no es doni veu als que volen opinar.
- D’altra banda, com que aquestes noves dinàmiques han de ser extensives a tot aquell que vulgui participar-hi, i no només als que estem en el món 2.0, hem de modificar el funcionament del partit per crear, a tots els nivells, espais de debat àgils i que s’activin amb la freqüència que es requereixi en cada cas.
Com a conclusió……… (segueix en la 3a i última part)
