Alguns llegireu intrigats les primeres línies d’aquest post. “On el veu, l’Alain, emergir aquest nou PSC? Noves cares? Noves maneres?”. I jo us dic, sí, el nou PSC està emergint. I, si no el veieu, és perquè no mireu allà on s’ha de mirar. És per la base per on s’està movent. És la base la que està canviant les coses.
Les assemblees per la designació de delegats al Congrés han vist produir-se fets impensables en el PSC fins aquestes 
últimes setmanes. El primer símptoma d’aquest canvi va ser l’aparició de moltes esmenes a les ponències oficials del congrés -la ponència marc i la ponència d’estatuts- i també que moltes agrupacions convoquessin assemblees de debat sobre les esmenes.
El segon, va ser el fet que nombrosos militants expressessin la voluntat de presentar-se com a candidats al procés d’elecció de delegats al congrés, independentment de les propostes “oficials” que fessin les seves comissions executives locals. En una cultura tan tancada com la del “vell” PSC, aquest simple gest es podia interpretar com un repte. Tanmateix, no es tractava de cap repte, sinó de la voluntat de posar a la mà dels militants la decisió de l’elecció dels seus delegats. És a dir, en definitiva, començar a fer aplicar procediments democràtics -perfectament estipulats als estatuts del partit però rarament aplicats- en el sí del PSC.
El tercer símptoma, i molt més rellevant encara, ha sigut la calorosa acollida que aquests gestos han rebut per part de la majoria de militantes i militants. Han aplaudit (no, a la pròpia assemblea però sí en converses posteriors -”ja era hora!”, “per fi!”-, amb un copet a l’esquena o amb una abraçada emocionada) la possibilitat de poder, per fi, votar i decidir amb el seu vot. No hi estaven acostumats.
Com a conseqüència de tot plegat, un nombre significatiu d’aquests militants “independents” han rebut el recolzament dels seus companys i companyes d’agrupació i seran, per tant, delegats al congrés. Però aquest no és el fet més important. El que és autènticament important d’aquests canvis és que els delegats que han sigut escollits per aquest sistema, saben que els militants els han votat personalment a ells. Situació molt diferent a saber-se designat per haver estat inclòs en la llista “oficial”. Ara cada delegat sap que es deu a allò que la seva agrupació -és a dir, els militants de la seva agrupació- han decidit respecte a la ponència del congrés i a les esmenes aprovades. I aquesta nova realitat afecta, evidentment, no només als delegats “independents” sinó també, als “oficials”.
I això que us explico, on ha passat? Doncs, ni en poques assemblees ni només en agrupacions petites. Us en citaré només algunes de les que en tinc referències directes: Berga, l’Eixample, Girona, Manlleu, Manresa, Santa Coloma de Gramenet o Sarrià són prou representatives per fer-vos-en una idea, i segur que cadascú de vosaltres en pot afegir més.
Aquesta situació, nova per tots, significa un canvi fonamental per el proper congrés. Per una banda, s’ha trencat aquest lligam invisible de la “disciplina silenciosa” i molta més gent s’atrevirà a expressar els seus posicionaments amb una llibertat retrobada. Per l’altra, si recordem que després del congrés nacional s’elegiran les noves comissions executives de federació i d’agrupació, s’entendrà que els delegats es plantejaran molt seriosament a què i a qui donen el seu vot durant el Congrés per tal d’estar a l’alçada de la responsabilitat que els hi ha sigut delegada.
I és per tot això pel que crec que està emergint el nou PSC. Aquesta emergència no s’està traduint, encara, en grans canvis visibles, però s’està preparant el terreny per un canvi profund i efectiu en el PSC. Sigui qui sigui que rebi l’encàrrec de dirigir la propera etapa del partit, s’ha de replantejar, dés d’ara mateix, de quina manera ho haurà de fer. La militància haurà de tenir un lloc preferent entre els punts de referència de la nova Executiva Nacional. Ens costarà, perquè estem massa imbuïts de mals costums que hem d’anar eliminant, però és un esforç que hem de fer tots i que ens portarà, n’estic segur, un nou PSC viu, dinàmic, amb noves idees, menys complexos i força i il·lusions renovades.
La militància ja ha començat la feina!
