Perquè puja Podemos i no pugem els Socialistes (catalans i espanyols)

Sí, la pregunta és important . Perquè els socialistes estem a les enquestes entre l’enfonsament i la devallada suau. Perquè? Perquè els nostres votants ens donen l’esquena? Perquè, en una situació tan profunda de crisi i, per tant, suposadament favorable per el partit que ha impulsat l’estat del benestar a Catalunya i Espanya, l’enfonsament del PP a les enquestes no vé aparellat d’una pujada dels socialistes?

Són evidents les dificultats dels socialdemòcrates europeus per a generar el nou discurs que requereix la nova situació. Però si fossim capaços de respondre la pregunta que plantejo al títol d’aquest article, probablement això ens donaria pistes per a generar les respostes que conseguissin que tornessim a ser la opció preferida d’una gran part dels votants i que ens tornessin a otorgar la seva confiança.

En paral.lel veiem com Podemos, sense cap estructura (ón és ara el famós “aparell” socialista que tot ho controlava?), s’ha plantat al nivell dels dos partits que fins ara eren hegemònics. Evidentment, no ho han fet a base de campanyes propagandístiques ni a base de la seva implantació territorial. Sí, ja he sentit a qui diu que la Sexta els hi ha fet la campanya. A aquests els hi recordaré que a la Sexta no hi apareix només Podemos sino que els socialistes hi estem tan representats com ells. La diferència entre ells i nosaltres és evident: és el seu discurs.

I no em digueu ara que són demagogs o que prometen impossibles. Això són pobres arguments de qui no sap com enfrontar la situació que estem vivint. Hi ha una diferència fonamental entre el discurs de Podemos i el dels socialistes. I no és la demagògia.

És, simplement, el seu posicionament devant el desmantellament de l’estat del benestar, devant dels abusos dels poders financers, de les companyies energètiques, de les multinacionals, de les farmacèutiques…….Ells 1) ho denuncien obertament i 2) proposen actuacions per a canviar la situació. Ells estan en contra i parlen, proposen i actuen en conseqüència.

Nosaltres? Nosaltres callem i mirem cap a una altra banda excepte alguna actuació puntual ja sigui de la Junta d’Andalusia o d’algun Ajuntament que prenen mesures contra els bancs per a protegir el dret a la vivenda.

Nosaltres continuem atrapats en la síndrome d’allò que en deiem “la responsabilitat d’un partit de govern”. Per a nosaltres, tots i tothom continuen sent respectables i ens volem limitar a gestionar les possibles diferències. Només pronunciem paraules positives: s’ha de millorar la cobertura sanitària, nosaltres revocarem la llei laboral, nosaltres defensarem el medi ambient, nosaltres recuperarem la llei de dependència. Per nosaltres sembla no haver-hi cap responsable de tots els mals que està patint la societat dés de fa anys, sembla que tot és qüestió d’un destí ineluctable.

En alguns casos, tanmateix, quan hi ha una minoria d’agressors contra la societat, per exemple el cas recent dels terroristes de Charlie Hebdo, tenim molt clar que hem d’anar contra ells. No hi tenim cap problema.

Però a mi em sembla que deixar desenes de milers de families sense casa és un atemptat molt greu contra la gent que se suposa que hem de defensar. Quan s’ha robat els estalvis de tota una vida a desenes de miles de persones grans, em sembla que és un atemptat molt greu contra la gent que se suposa que hem de defensar. Però la nostra reacció no és, ni de lluny, la que tenim devant de l’atemptat contra Charlie Hebdo -hem corregut a fer una acord amb el PP-. Ni denunciem els responsables ni proposem accions per a canviar-ho. Perquè?

Perquè quan un govern ven vivenda social a fons buitres que, tot seguit, fan fora els seus habitants no estem presentant batalla? He sentit en Pedro Sánchez dir que hi ha militants socialistes a la PAHC. A mí em sobta que ho digui així i es quedi tan tranquil. Perquè el que significa això és que els militants socialistes que són a la PAHC o als bancs d’aliments o a les plataformes en defensa de la salut o l’educació públiques sí que ho tenen clar: s’ha de lluitar contra els agressors de la societat. Ell, però, no fa aquest pas que estan fent molts militants. Farà alguna declaració si s’hi veu forçat i aquí acabarà la seva “lluita”.

Les cúpules socialistes han de donar un tomb al seu posicionament. No poden continuar, com quan no hi havia crisi, en una posició neutra de gestió dels diferents agents públics i privats. Ara és molt clar -i també les cúpules socialistes ho manifesten així- que hi ha una reduïda minoria de la societat -catalana, espanyola, europea i mundial- que, per tal d’enriquir-se cada dia més, està portant a la pobresa allò que s’anomenava classe mitjana. Els polítics d’esquerres s’han deixat enganyar durant anys i han anat acceptant desregulacions que enfortien els poders econòmics i reduïen els drets de la població.

Bé, ja està fet, hem comès un error molt greu i l’hem de reconèixer i demanar-ne perdó. En Zapatero -que, recordem-ho, va aprovar la llei de dependència o la llei d’igualtat de gènere o va acabar amb la violència d’ETA entre altres grans avenços aportats pel seu govern- va equivocar-se en la reforma expres de la constitució. Sí, reconeguem-ho. Potser jo mateix, en el seu lloc, també ho hauria fet pressionat per totes bandes. Ara ja sabem que això era un engany més dels poders mundials i europeus contra la societat espanyola. D’acord. Acceptat, reconegut i demanem perdó. Però, què més?

El següent pas és que hem de decidir de quina banda ens posicionem. Estem de la banda d’aquest 1% que cada dia posa més de genolls a la població mundial i als països? O estem de la banda de la població desprotegida? Això és una guerra no declarada però, ara, hem près consciència de que hi ha poders que la van inciar, fa bastants anys, contra la gent. De quina banda es posicionen les cúpules socialistes?.

La població espanyola té bastant clar que, en aquesta guerra, Podemos està al costat de la gent. I això implica, inexorablement, estar en contra dels poders sense moral. Els socialistes com jo que encara pensem que podem votar socialista en les properes conteses electorals pensem que els nostres partits també estan amb la gent o, probablement, volen ser amb ella……però no veiem ni que ho manifestin ni que ho portin a la pràctica.

Personalment, si els partits socialistes no em convencen plenament de que defenseran sense matisos els drets de la gent, els meus drets, devant de l’abús dels grans poders globals, i també dels de casa nostra, probablement jo tampoc no votaré socialista en les eleccions que s’acosten durant el 2015.

En Mas i en Junqueras, en el seu desinterès absolut per les penúries de la població catalana -ells només pensen en la seva “Nació”- ens han donat uns mesos de marge per a refer el nostre relat i reposicionar-nos. Aprofitem-los! Jo m’hi apunto!

Tant de bò pugui continuar votant socialista molt de temps!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s


%d bloggers like this: