Sobre els socialistes i els moviments “podemos”

Després de les eleccions municipals i autonòmiques el mapa de les forces polítiques ha canviat de forma profunda i els socialistes ens preguntem quin serà el nostre paper en el futur de la política espanyola i catalana.

EN primer lloc cal dir que és absurd demonitzar Podemos i les forces que estan associades a ells ja que és evident que les seves files les omplen molts dels nostres votants de sempre. La reacció intel.ligent per als partits socialistes -PSOE i PSC- és pensar quins han sigut els motius perquè tots aquests votants que consideràvem nostres hagin optat per les “llistes Podemos”.

I la resposta sembla evident. Als socialistes -a tots, els de base i, em consta, també a molts dels nostres dirigents- ens sonen molt bé moltes de les propostes de Podemos. i el què ens sorprèn és que els nostres líders no estiguin en la mateixa línia. Al meu post del passat gener ja vaig donar la meva explicació del problema que patim els socialdemòcrates europeus. No hem sapigut reaccionar a la onada desreguladora que s’ha imposat arreu del món i que ha anat desmontant progressivament els estats del benestar que els europeus haviem construït junts com a conseqüència de les guerres mundials. Podeu rellegir aquell article per a seguir el meu raonament. Però avui toca prendre posicions respecte a la situació que ja s’ha produït i de cara a l’establiment de pactes a municipis i ajuntaments.

La meva posició és clara i rotunda, hauriem de pactar amb Podemos de forma generalitzada. Diré més. Hem d’agraïr el moviment de Podemos i els resultats que han obtingut. En primer lloc, perquè representen un retorn de l’esquerra a molts governs. Però també perquè ens mostren als socialistes el camí per a redefinir les nostres posicions polítiques.

És obvi que compartim els mateixos valors que Podemos i és igualment obvi que aquests valors no són els que defensa la dreta -ja siguin PP, CiU o Ciutadans-. Per tant, Podemos i els socialistes som germans polítics. O, si més no, cosins propers.

El que ens ensenya Podemos és una nova manera d’enfocar els problemes que els socialistes haviem eliminat dels nostres costums. Els socialistes haviem oblidat que hi ha a qui no li importa generar tanta misèria com calgui en les persones per tal de conseguir més beneficis, més poder, més influència. Fins fa uns anys, el sistema que teniem impedia que això es produïs o ho dissimulava.

Avui, aquell sistema està desmontat, s’ha tornat completament descarnat i no veu cap problema en suprimir els convenis laborals i generar una situació generalitzada d’explotació laboral o en que desenes de milers de persones es vegin expulsades de les seves cases per tal que una entitat financera tingui uns milers de pisos buits més o que les elèctriques amb més beneficis d’Europa desconectin la calefacció de desenes de milers de families en el més cru de l’hivern.

En aquest sistema, els valors dels socialistes es revolten i criden “com pot ser? com ho tolerem? com és possible que els nostres dirigents no tinguin actuacions contundents? com pot ser que estiguem indefensos?”.

Podemos ha denunciat aquesta situació i ha anunciat accions concretes per a revertir aquestes situacions. Nosaltres, presos de la nostra cultura de govern (i també d’algunes herències vergonyants -Castor, ERo’s andalusos o la presència de Felipe González i altres ex-ministres socialistes en consells d’administració d’empreses responsables de la depredació social) hem sigut tebis en el millor dels casos.

Podemos ens dona la oportunitat de canviar d’actitud i de discurs. Sense canviar els nostres valors, adaptar el nostre discurs a la nova realitat. Pactant amb ells ho tenim tot a guanyar, ells i nosaltres.

Nosaltres aprendrem a fer el que haviem oblidat -treballar a favor de la gent quan això implica anar contra qui l’està agredint-. Ells, sense dubte, es podran beneficiar de la nostra experiència de govern i del nostre coneixement de l’administració. És una situació perfecte de “win-win”.

Ja sé que sortiran els que es posaran a valorar si així ells sortiran més beneficiats electoralment que nosaltres o no. Però, de veritat que aquest em sembla un plantejament “antic”. Un plantejament ràcano que torna a posar els interessos del partit per devant dels de la gent. I, no us sembla que ja n’hi ha prou d’això?

Els socialistes som una organització centenària, amb unes bases amples i històriques. Tenim totes les de guanyar per tornar a liderar les esquerres en el futur si aprenem a fer les coses bé -com acostumàvem a fer-les- en la nova situació. Per això hem de canviar plantejaments, entendre que, en aquest nou món, hi ha “bons i dolents” i que això ens obliga a canviar les nostres maneres d’actuar respecte a aquests “dolents” que abans no hi eren -o estaven controlats per les reglamentacions-.

M’alegra veure que, en aquests primers dies després de les eleccions, apareixen liders socialistes que declaren obertament que pactaran amb Podemos. Si bé alguns d’ells pot ser que ho fassin per la foça dels resultats que no els deixa altre opció, estic segur que això marcarà una tendència clara pel futur i tots -socialistes, podemos i, sobre tot, la població en general- en sortirem beneficiats.

I, respecte a l’independentisme, em va agradar molt la declaració del meu candidat a l’Alcaldia de Manresa, Felip González, que, la nit electoral va voler recordar que a Manresa hi havia una majoria clara d’esquerres -ERC, CUP, PSC i Podemos de 14 sobre 25 regidors- i que aquest era un govern possible. Per suposat, el soberanisme té una majoria encara més àmplia-CiU, ERC i CUP sumen 19 regidors- i hem vist al final del passat mandat un sorprenent recolzament de la CUP a un Plà d’Ordenació Urbana no recolzat ni per ERC ni pel PSC que indica que l’indpendentisme fa extranys companys de viatge. Tot indica que tindrem un govern sobiranista a Manresa.

Però és clar que l’independentisme, després de varios d’anys de propaganda incessant, ja ha deixat enrera els seus moments més eufòrics i comença a perdre força al conjunt del païs. Al final, els temes determinants per a la immensa majoria de catalan@s, són la feina, el sostre, les pensions, la salut, l’educació…..en definitiva, la igualtat d’oportunitats. I aquests no els defensa l’independentisme sino que qui ho fa és l’esquerra. L’esquerra socialista, la independentista, la de podemos i el conjunt de les esquerres catalanes.

El que hem de fer els socialistes en aquest sentit és continuar en la nostra posició respectuosa respecte a una consulta als catalans mantenint, al mateix temps la aposta pel federalisme, una solució possible, beneficiosa per a tots els territoris espanyols i, un aspecte important per la cohesió de Catalunya, no generadora de conflictes. I no dubteu de que vindrà el temps en que les esquerres tornem a caminar juntes pel bé de totes les persones.

Ara els socialistes catalans i espanyols podem començar aquest camí. Som-hi!

Anuncis

Una resposta to “Sobre els socialistes i els moviments “podemos””

  1. Jaume Says:

    Excel.lent analisi que comparteixo totalment. El mal del socialisme es haver se allunyat de la gent i oblidar els seus problemes i tambe haver deixat sense lligar i controlar el capitalisme.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s


%d bloggers like this: